Ausiàs March, fill del també poeta i cavaller Pere March i de Lionor de Ripoll, va nàixer a Gandia l'any 1397 ( un estudi recent de Jaume Chiner permet afirmar que el poeta va nàixer el 1400 i no el 1397, com sempre s'havia dit ) i va morir el 1459. Va ser cavaller de la cort d'Alfons el Magnànim i va prendre part a les expedicions del rei a Nàpols i Sicília, rebent com a recompensa la senyoria de Beniarjó.

Es va casar dues vegades, la primera al 1437 amb Isabel Martorell germana de Joanot Martorell, enviudà dos anys després i al 1443 es va casar amb Joana Escorna amb la que va viure entre València i Gandia fins l'any 1454 en que va tornar a enviudar. Ambdues esposes foren soterrades al monestrir de Sant Jeroni de la Cotalba. De cap d'aquests dos matrimonis va tindre fills. Però de les seues aventures amoroses nasqueren cinc fills bastards.


La poesia d'Ausiàs March mostra tres importants influències: d'una banda, la lírica trobadoresca provençal, encara que el seu llenguatge ja està lliure de provençalismes, a diferència dels seus antecessors. D'altra banda la influència de la filosofia aristotèlico-tomista, de la qual demostra posseir grans coneixements amb freqüents referències als aforismes escolàstics sobre l'amor i el bé. I finalment, hi ha la influència dels autors italians, especialment el Dant i Petrarca.

La poesia d'Ausiàs March és plena del conflicte cabdal de la seva vida : el contrast i la contradicció entre les idees del poeta sobre l'amor i la dona, preses del Dant i de la filosofia tomista, i la seva vida real, plena de caigudes i de misèries morals. El resultat és el to desolat i angoixat dels seus poemes.

La seua obra consta de 128 poemes que classifiquem en quatre blocs : Cants d'Amor, Cants de Mort, Cants Morals, i Cant Espiritual.

Els Cants d'Amor són dedicats a Teresa Bou, personificació de l'ideal femení del poeta. L'amor per Teresa és purament espiritual, molt a l'estil de Dant ( la primera traducció al català de "La Divina Comèdia" és d'Andreu Febrer al 1429).

La mort de la dama inspira al poeta el tema dels seus
Cants de Mort. Ja Laura i Beatriu havien estat, des del cel, l'estímul de Petrarca i el Dant. Però la Teresa d'Ausiàs March és una dona real: el "llir entre cards" no és la "plena de seny", és una dona que, com tot mortal, ha conegut el pecat. I quina és ara la seua sort ? I quina responsabilitat hi té el propi poeta ? Aquestes són les preguntes terribles que l'angoixen.

Les commocions espirituals del poeta, a través de la seva formació cristiana, el duen a un tipus de poema moral i didàctic : els
Cants Morals.

El tema és ara el bé i la virtut com a habitud del bé. Les seves opinions en aquest terreny coincideixen amb les d'Aristòtil i Sant Tomàs.

I per aquest camí arribem al problema de la salvació eterna. Déu està irat contra les seues culpes; però Ausiàs March creu en la Gràcia Divina i a l'hora de la mort i adreça a Déu una pregària patètica i serena : el
Cant espiritual.

La poesia d'Ausiàs March va influir d'una manera extraordinària en alguns poetes del Renaixement a Castella.