Ausiàs March, fill del també poeta i cavaller Pere March i de Lionor de Ripoll, va nàixer a Gandia l'any 1397 ( un estudi recent de Jaume Chiner permet afirmar que el poeta va nàixer el 1400 i no el 1397, com sempre s'havia dit ) i va morir el 1459. Va ser cavaller de la cort d'Alfons el Magnànim i va prendre part a les expedicions del rei a Nàpols i Sicília, rebent com a recompensa la senyoria de Beniarjó.
Es va casar dues vegades, la primera al 1437 amb Isabel Martorell germana de Joanot Martorell, enviudà dos anys després i al 1443 es va casar amb Joana Escorna amb la que va viure entre València i Gandia fins l'any 1454 en que va tornar a enviudar. Ambdues esposes foren soterrades al monestrir de Sant Jeroni de la Cotalba. De cap d'aquests dos matrimonis va tindre fills. Però de les seues aventures amoroses nasqueren cinc fills bastards.
La poesia d'Ausiàs March mostra tres importants influències: d'una banda, la lírica trobadoresca provençal, encara que el seu llenguatge ja està lliure de provençalismes, a diferència dels seus antecessors. D'altra banda la influència de la filosofia aristotèlico-tomista, de la qual demostra posseir grans coneixements amb freqüents referències als aforismes escolàstics sobre l'amor i el bé. I finalment, hi ha la influència dels autors italians, especialment el Dant i Petrarca.
La poesia d'Ausiàs March és plena del conflicte cabdal de la seva vida : el contrast i la contradicció entre les idees del poeta sobre l'amor i la dona, preses del Dant i de la filosofia tomista, i la seva vida real, plena de caigudes i de misèries morals. El resultat és el to desolat i angoixat dels seus poemes.